Accessos d'ira

Divendres 22 d'agost 2014

Els plaers són furtius, fugissers i efímers com ho solen ser les sensacions, les experiències i les expansions sentimentals. Passen quan passen, quan s'escauen i s'han d'atrapar al vol. Seria insuportable que tot fora etern, això només s'ho creuen els benaventurats. Incapaç d'imaginar-me eternament feliç o infeliç, alegre o trist, eufòric o deprimit ... incapaç. El més semblant a una confessió el que escric i no pas el que escric aquí i ara, obert i una part amagada, no mostrada, de pàgines del calaix, les que no crec que mai surtin a la llum, com no crec que mai siguin impreses, massa íntimes i personals. Dipòsit de vivències, de confessions pròpies, alienes i no pas poques d'imaginades. Comparar, el que se sol fer sempre, i es viuen moments, sols moments, intensos, la resta rebuig. Anar passant i, com a molt, reflexions, cabòries i fer balança, difícil, de primar positivitat enfront negativitat i copsar que la tendència no està pas en la línia que hom voldria. Massa pluja, ennuvola el cervell i abat l'estat d'ànim. No deu ser bo, com tampoc ho són els accessos d'ira massa sovintejats, avui, per l'abans i pel desprès de treure aigua de l'estudi inundat de l'esbojarrada pluja d'aquest agost que no és agost, deu ser una mena de cosa estranya que ningú en sap treure l'entrellat.