La colònia Rusiñol

Dimecres 6 d'agost 2014

Ahir, com una tarda de fa cinc o sis anys a Girona, però aquesta vegada a Manlleu. Plovia pel passeig del Ter, com va estar una de les tardes més felices de la meva vida anys enrere pels carrers de la universitat que porten a la catedral. A Girona també plovia. Passejar amb un paraigües rosa que em feia d'aixopluc. Tombar la pluja sense mullar-me i estar envoltat de vestigis d'antigues fàbriques tèxtils abandonades unes i rehabilitades unes altres. Algunes, molt poques, encara funcionen. Primeres hores de vacances. Arribar fins a mig camí de la Gleva plovent sense tempestejar i amb bones vistes del Ter. Els rius donen sensació d'una vida especial i d'una respectuosa serenitat de poc fiar, la mateixa que sol donar l'amable i traïdora natura, la que sempre va a la seva i la que mai mira la conveniència dels altres. Les gotes esquitxaven el llit del riu, els ànecs i els bernats pescaires feien la competència als eterns pescadors de canya de la riba. Sensació d'ecosistema controlat, de pau al món. Arribar a la colònia Rusiñol i poder entrar a la casa modernista eclèctica i especial dels senyors, per simpatia, per curiositat, aquelles coses que només ser fer jo sense molestar, però que ja hi sóc i les visito sense poder-se visitar. Els avis del pintor, de l'escriptor de l'auca del senyor Esteve, el que feia estades a Manlleu, quan anava curt de diners, a la vora del Ter i on se'l té com un personatge referent. Passa arreu. Mencions. Un carrer principal, el que tira cap a la Gleva. Possibilitat d'atreure gent interessada. A Manlleu poca. Reclam. Conèixer. Quelcom diferent, com fer el tomb i el badar per la vila vella, ben conservada, restaurada, neta, amb edificis de certa notabilitat d'esplendor industrial, poc o gens visitat, com la vila, i no pas per la pluja ni pel dia rúfol i ennuvolat. De tot cor, una pèrdua, un tòpic malentès, badar, perdre's, conèixer i descobrir ... descobrir ...  i acabar sopant al manlleuet amb la sensació d'estar envoltat de gent del Manlleu desconegut de tota la vida.

Comentaris