Dubtosos progresistes

Dilluns 11 d'agost 2014

Reconec que no m'agraden les enceses d'espelmes i tota aquesta mena de manifestacions reivindicatives. La nostra força davant el joc brut de les espanyes i les pors paralitzadores dels dependents autonomistes. Ens queda la darrera embranzida. Hi seré i hi vull ser per a no donar respir a ningú, ni als espanyols ni als cagadubtes. No em refio dels que ens governen aquí, als d'allà ja els he donat per escapats. No hi puc fer més i temo que el govern, el nostre, ens pugui sortir amb algun ciri trencat. No seria pas la primera vegada i ara ens hi juguem massa. Deixeble de Sant Tomàs. Tres anys fent-la ballar i anar deixant passar dies i mesos, fent molt, però tenint la sensació que no s'ha fet gaire res de debò i de veritat. Perllongar i remenar la perdiu. Saber que s'ha avançat més del que ens hauríem pensat mai, però, sempre queda aquell però i en Rigol, la veritat, no em mereix cap confiança, la mateixa que em pot inspirar un capellà ambigu que se'm pot cagar quan comencin les patacades serioses, les que encara no han arribat. Com tot el que escric, molt personal, del tot. Una realitat, la que em toca viure, que sembla una contradicció i massa llonga en el temps i en l'espai. Em puc sentir avergonyit, o no pas massa, d'haver estar dubtosament progressista quan era un lector diari de el País i ara fotre't de morros i adonar-te, que en l'essència, en la identitat, el progressisme és tan fals com un duro sevillano. Senzillament no existeix i s'aparella identificant-se el sentir més ranci, ja no només de la dreta espanyola, també de la que va més enllà i del pensar de dubtosos intel·lectuals progressites vinguts de les amèriques i de les espanyes, els que no em sento meus, més meus són els cagadubtes, i, cert, no es pot pas dir que hagi intentat entendre'ls, ja fa massa temps, ja el fa. Ara ja no, ni ho vull. Cosa que aquests dubtosos progressistes, me n'adono, tampoc costa gaire, i no pas massa tard ni d'hora, quan s'ha esdevingut, que el seu acorament els ha portat a no entendre'ns ni abans, ni ara, ni mai, vinguin de les castelles o de les amèriques. 

Comentaris