Paraules majors

Dilluns 18 d'agost 2014

Mann. Paraules majors. A l'espera que s'acabin les vacances. Un dels meus escriptors preferents, com Tolstoi, Proust, Pla ... els de solatge. Acabes un punt apart, un capítol i no et quedes igual, l'hagis llegit una, dues o tres vegades, és igual, enriqueix. Thomas Mann, una visió molt particular de la vida prebèlica de la Gran Guerra, la del catorze, la dels zeppelins wagnerians de Proust, imaginats com a walkíries quan no es podia escoltar Wagner a París. Aquell món perdut i ja mai més retrobat, només escrit i imaginat, simple, fàcil, però per massa simple, per massa fàcil, es va perdre, perquè tot era tan simple i tan fat que res es volia que canviés. Cap sacseig mentre occident es consumia en somort. Pòsit. Parlar del què pocs saben, del què pocs parlen, de Beethoven, de Bach, de pintura, de cristianisme, de luteranisme ... tant se val ... amb naturalitat, com aquell que parla de com farà la truita de xampinyons del sopar que, engolida, com la literatura, et pot fer profit, la pots assaborir, o, com sol passar a voltes amb la cultura, usar-la com una mena d'entreteniment burgès, insípid, insubstancial i abocar-la al rec del tint com qui llença un mocador de paper o un preservatiu usat ... i m'he passat la tarda escoltant el Der Wildschütz, Lortzing, entretingut, melòdic, insípid, deliciós com un pastís de Sacher, insubstancial, boníssim i no més enllà del què va ser música burgesa del dinou alemany. Contradicció