Sense ser cap exquisidesa

Dimecres 13 d'agost 2014

Dinar obligat a escoltar música dolenta, bim-bam-bum, trivial i poc esforçada. Sí, dolenta, molt dolenta, la que diuen que agrada i s'escolta perquè està de moda. Obligada i no volguda. Tampoc demanada. Imposada. Vàlida per ballar quan es vol anar a ballar i no pas quan es vol anar a menjar. Només voler anar a fer un menú un xic més sofisticat dels habituals i a mirar el mar de Barcelona des de la vila olímpica. Només això, així de simple. Els sons habituals de la gent i de la platja m'haurien plagut més, els que cercava, fins i tot poder escoltar d'amagat una conversa propera. De la música, d'aquella i de totes les del món, per dinar se n'hauria de poder prescindir i no està massa bé que no hi hagi ni opció a la tria. Inclosa al menú per empatollar la conversa i afanyar el possible gaudi del menjar, aquell o el que sigui, sense ser cap exquisidesa, el tàrtar de salmó, el pastís de carn de vedella i els iogurt de tiramisú, no han estat gota dolents i la relació qualitat preu ajustada. Sobrava la música. La perfecció no existeix i emprenya, sense sortir-ne irritat, però si molest, atipar-te a ritme de bim-bam-bum.