Un clàssic

Dilluns 4 d'agost 2014

Dies de falses vacances. Demà a les dues del migdia les començaré. M'està bé. Poques novetats. Ahir tornar anar en bicicleta per la comarca. Poca cosa, una vintena de quilòmetres amunt i avall. Feia tres setmanes que no sortia. Mal temps, cansament, mandra i poques ganes. Em va costar arribar a Santa Eugènia de Berga, això que és força planer, només un parell de pujades i para de comptar. Em sentia les cames emplenades de plom. Pujar a Sant Marc amb una xuclada i cap esforç. Cap mena de cansament avui i les molestes tiretes no han aparegut després de massa repòs. Les cames fortes com sempre. Fer fent sense fer, la dèria d'aquests dies, encara que hom faci moltes coses, les que no solen tenir ni el més mínim interès ni pels altres ni per a mi mateix. Aquell fer que no et pot fer sentir ni bé ni malament. Quotidianitat. He començar el Doctor Faustus del Thomas Mann. Promet. Un clàssic. Dels meus. Dens i ben escrit. Bona traducció. En castellà. Em dol no saber alemany, com no saber més anglès o més fiancés ... no et fot ... i encara hi ha dropos que s'encaterinen a només voler fer saber la llengua d'un imperi resclosit i tronat.