El cercle engolidor

Dimarts 19 d'agost 2014

Veritat, perfecció de la lletjor que no permet veure la bellesa del Crist en majestat del Pantocràtor romànic. Encerclat ovalment dins l'ametlla mística, on no es veu la brutícia arraconada, com a molt escampada, i hom ha de creure que tot resta pur com la mateixa representació de la divinitat, encerclada, perfecta i centrada. El cercle engolidor que no deixa entrar ni sortir res. Limitador d'un món i d'un concepte de viure, usat pels déus i pels seus servidors, pels inventors de pors i de temences, perquè res s'escapi i volent que el concepte de cercle engolidor sigui adoptat pels homes i per les dones de bona, de mala o de cap, voluntat, creients i no creients. Gairebé ningú s'escapa del cercle, sigui rodó o geomètricament com es vulgui imaginar. Costa abastar la línia recta o la paral·lela, les que porten a l'infinit i a l'horitzó. Majoria tancats en figures poligonals de brutícia concentrada als racons, sense cap obertura, com al cercle, encerclats d'una altra manera, però, cap i a la fi, encerclats dins un món sord, saturat de certeses personalitzades poc propenses a introduir novetats, variacions i, si n'entra alguna, fugissera, espontània, esperançadora, sembrada en una terra massa assedegada i amb escassa possibilitat de germinació. Sempre el mateix, les mateixes paraules, les mateixes persones, els mateixos actes i difícil que el cercle, l'esfera pulcra o el polígon embrutit es trenquin. Esfereïdor.