Estiu tardorós

Diumenge 3 d'agost 2014

A les set poc tocades i de peus a terra. Boira espesa. Estiu tardorós. No s'escau. És millor poder viure les fresques matinades d'estiu i no haver de suportar les fredes tardorals, ja vindran i ara no és el moment. Kurt Weil. Die dreigroschenoper. Versió original cantada. Arraconada d'ençà força temps. Quan escrivia l'esborrany sonava zuhälter balade, Milva i René Kollo, dos dels considerats grans. Dijous al matí, des de Londres. BBC. Qualitat. Versió musical oferta per una orquestra de vent noruega. 

El mateix dijous, com cada dia, acostumo a anar a dormir amb el Barril, estiu i hivern. Per obligació i no em desagrada. Em conforta i és interessant l'oferta radiofònica. Les músiques que hi posa són encertades. Diu molt a favor seu i del programa. Sembla estrany. No puc dir el mateix de les músiques de la Terribas. Estiu del cafè de les dones sàvies.  Montserrat Carulla. Incís. La gent de dretes s'ho troba tot fet i es creu que té els drets adquirits per naixença i els d'esquerra els han de lluitar i aconseguir, van venir a dir amb més o menys exactitud. Ho deia en Barrill, la Carulla no ho desaprovava. Orígens humils, els meus i els seus, sense perdre referents, on els cèntims es guanyen treballant i on mai es tenen diners. El contingut era aquest. Ho comparteixo amb matisos. I els que no som ni de dretes, ni de centre, ni d'esquerres, què? Com a molt republicans tronats: escola, sanitat, laïcitat i ciutadania. Pilars. La dreta, és veritat, com a molinets impulsats pel vent i la conveniència. L'esquerra dogmàtica, com una mena d'església invertida, que els dóna una visió del món massa restringida. Opinió molt personal. Gent instruïda, sana, allunyada de masses lligams espirituals i plenament conscients dels drets, dels deures i de les obligacions. El que vull. Avançar, prosperar; el que no estem massa acostumats, encara que ho emmascarem amb aquesta mena de bon tarannà enganyós no bo, ni per drets adquirits de naixença, ni per dogmatismes ridículs vinguin de les esquerres o de creences religioses que, com a molt, se les pot creure, Déu, tot Déu o gairebé ningú.