La meva vella Europa

Dimarts 26 d'agost 2014

Sóc dels que penso que els destins exòtics no són massa del meu grat i no pas pel fet de no haver-hi estat mai, més aviat perquè triaria molts d'altres llocs a on anar. Europa meridional amb algunes escapades per la septentrional. L'ecosistema particular i personal. Hi ha móns, cultures i maneres de viure que no em desperten cap mena de curiositat i em veig, encara que sàpiga que no és veritat del tot, amb una certa incapacitat de no poder-los entendre i viure immers en una realitat on sempre seré un estrany. Una ximpleria. Conscient de la meva ignorància de poc sapient del seu art, de la seva literatura, del seu particular humanisme. No abasto tanta matèria. Allunyat del seu món i clos en el meu inabastable te'l miris com te'l miris. No hi aniré a viure, no em cal, ni a fer-hi res i dubto que hi vagi a treballar. Em plauria fer de viatger, però cal el que més, temps, el que em manca, però em temo que no passaria de ser un simple turista. Sensació d'estar al davant d'una mena d'oferta temàtica de manual precuinat amb un precari grau d'autenticitat gens viscuda i poc sentida. Sensació. Estats Units, Japó, Argentina, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Mèxic, ja he estat a Rússia i a Egipte, els que faria les maletes ara mateix per anar-hi i sé que em moriré sense haver-hi estat a tots, a ben pocs o a cap. No me'n faré cap pedra al fetge. Afeccionat als micro viatges, al descobrir sense córrer ni atabalar-me, a parlar amb la gent i a no escatimar un cafè o un got de vi del país. I, ben cert, puc prescindir de llocs com la Índia, la Xina, de bona part d'Àfrica, de molts països àrabs i de gairebé tota Àsia menys el Japó, Turquia i Terra Santa. Amèrica Llatina? No pas massa. Cap urgència. Reconèixer, a boca petita, que aniria arreu si s'esdevingués. Prioritzo. Els ulls, el cor i les cames em porten a encallar-me en la meva vella Europa i en el meu petit país que és el meu.

Comentaris