Papisme

Dijous 21 d'agost 2014

Ja estic apuntat a la be baixa. Plaça de Tetuan. Demanar ajuda. No me n'he sortit. Complicat. Per voler-nos omplir de raons, tinc la sensació que som els capitans de les desraons. Fa el fet i ja hi estic apuntat. Volem ser més papistes que el Papa. Em demano si cal. Recomano una visita al poblat iber dels Vilars a Arbeca. Visita guiada. Un dels millors guies  que he tingut mai i que ara, em passa sempre, m'és impossible recordar el nom. Treballa a l'ajuntament i té la finca fruitera arrendada. Feia de pagès i no en fa. No s'ho estima més, l'hi emprenya, però la vida s'entoma tal com ve o com es pot. Saviesa pràctica. Curiós, escolto una selecció de valsos russos deliciosos, deliciosos. L'home malparlava dels polítics, de les males praxis i de les normatives absurdes. L'entenc. Sóc una mica pagès de ciutat. Un amic seu, engreixador de porcs pel sacrifici i canvi de normativa europea. Benestar animal, se'n diu. Els abeuradors s'han de canviar, els d'ara no són reglamentaris. Pagar els nous i cap ajuda. Parlava d'un francès que va venir a visitar l'explotació i se'n feia creus. A França les normatives també arriben, les compleixen  i s'adapten quan s'ha de fer una reparació i una substitució del material antic danyat, mentre es fa servir l'antic i l'estoc. Sentit comú, lògica i valor. Aquí, sempre aquell dubte, aquell, de mai saber quins interessos ocults té el fabricant d'abeuradors i la possible comissió, mai sabuda, mai, del polític, del conseller, que fa aplicar la norma. Ingenu pensar que a França hi hagi més sentit comú del que hi pugui haver aquí i malfiat de la sospita del poder haver sempre comissions tèrboles i ocultes. Us sona el vals orquídia d'un tal Andrei Andreev?