Com una mena d'àngels exterminadors

Diumenge 24 d'agost 2014

La tornada a la feina m'ha cansat més del que podria ser aconsellable. Cap de setmana d'estar sol amb la Berta. Ha començat vacances. Fer de pare. Plaent descansar, poder llegir i estar tranquil amb la consciència que no ha de ser perdurable, com tampoc ho hauria de ser l'excés d'activitat. Acabar de llegir Mann i començar Canetti, la torxa a l'orella. Lectures encavalcades en un mateix període històric d'etapes, no totes, coincidents. Els tèrbols anys d'entreguerres i de les penalitats dels jueus d'aquella Europa convulsa, promotora de grans canvis i de la bestialitat eterna dels que no en volen oferir cap. Consignadors perpetus de la disgregació, de l'odi, de la discòrdia amb l'objectiu final, si es dóna el cas, de provocar una guerra. Així va estar: primer a Espanya, llavors a Europa i al món. Mort, destrucció i misèria. Conservadorisme extrem. Cap mena de valor i depreciar la intel·lectualitat, la cultura, el saber que pugui ser útil a l'alliberament de la persona, però sí vàlid el saber al servei de la destrucció, el que impulsa a l'odi i es manifesta en l'absurditat del camp de batalla i les pràctiques dels botxins de l'holocaust, amb la inconsciència que els abocadors, els de les ments monolíticament resistents a qualsevol mena de canvi, no trepitjaran mai el camp de batalla ni s'embrutaran les mans de cendres sorgides dels forns crematoris. S'amaguen, amables i sempre ressorgeixen, no pas com una mera au Fènix, més aviat com una mena d'àngels exterminadors.