Pepertuum mobile

Divendres 1 d'agost 2014

Sé que per les vacances no faré massa. Fer o no fer. No ho entenc massa. Fer. A tota hora practico el no fer fent. El que significa. No fer en el fer. Ara faig, però no faig i estic fent. Escric, escolto cançons de la Greco i estic esgotat. M'he llevat a les tres de la matinada, no a les quatre. Faig, però no estic fent res, només escric. Dinàmica habitual. Per les vacances potser faré, ara no faig i espero fer molta cosa a la tardor, ho espero. Vull formar part de la història. És fer. Ara el de sempre, fer molt i no fer res. Sempre es fa. Pepertuum mobile. Tinc la sensació que m'explico i no sé si me'n surto. Tampoc m'ho marco com a objectiu. Primer d'agost i plou. El niño es fa rebec. És bo fer i tindré la sensació de no fer res sempre fent  i espero que no no em conforti el no fer fent; estaria acabat i no seria jo. Em complico, el fer, sempre el fer sense fer tot fent.