El naixement de la tragèdia

Dissabte 2 d'agost 2014

Mare de Déus dels Àngels. Solo pensar que per a molta gent el naixement de la tragèdia, sense haver estat mai lectors de Nietzsche, comença quan el cos, l'aspecte, agafa tons i dimensions dionisíaques. Em vaig haver de parar, de fet ella travessava un pas de zebra, i jo anava en cotxe. Feia molt que l'havia perduda de vista i mai m'havia preocupat de tornar-la a veure ni de saber quina havia estat la seva sort. Ni el seu nom recordo. Recordar-la de vista. Hi deuria haver ballant lent alguna vegada, segur. Me la vaig haver de remirar i no pas pel seu aspecte apol·lini. Dionís havia malversat en escreix. L'havia coneguda, era una altra, tant se val qui és i qui havia estat. Ja no som aquells que érem ni mai més ho serem. Contradicció. Poc d'apol·lini, cert, i poca consciència d'haver-ne estat. Bado, miro, és tot el que puc i em fa fer la bellesa apol·linia estival de les joves i de les que no ho són tant. Vestides diferent de quan jo vaig ser una mica menys closcat del que sóc ara, si en sóc, m'ho penso i ho crec veure. Em deu vèncer el vessant dionisíac. Als homes també me'ls solo mirar com van vestits, em fan molta gràcia, i si es miressin amb els meus ulls, la majoria no sortirien de casa seva. Dionís hi ha fet tota la seva bona feina i la dona, si en tenen, més apol·linia, també hi ha fet la seva. Ni feta a mida perquè ningú se'ls miri i, si algú ho fa, com sol ser el meu cas, serveix per a constatar una mena de patetisme de voler ser jovencells sense esser-ne. Trist. Apol·lini, dionisíac, contrapès, cercar no ser ni una cosa ni una altra i valorar quan toca ser més d'una banda o d'una altra i no voler que un aspecte venci quan no sigui convenient. El dionisíac es magnifica amb l'edat i l'apol·lini s'amaga i resulta més emocionant cercar-lo o fer-lo cercar, una possibilitat i mai, mai, deixar que el que ha començat a ser un possible naixement de la tragèdia es pugui convertir en la consolidació de la mateixa tragèdia. El pas de zebra, una mena de visió, quelcom més, més tràgic, segurament, una malaltia i no pas física.