Fent-se l'orni

Dissabte 23 d'agost 2014

Existeix una mena d'egoisme, més que primari, primitiu, inherent a l'espècie, que esberla qualsevol mena de convivència i de formalitat cívica. Emmascarada. Afany d'atresorar, enguixada d'honestedat i amb la constant de saltar-se la legalitat tot fent veure que no es fa o, simplement, fent-se l'orni. Davant aquest fet, poca cosa a fer. Anar més enllà d'una actitud poruga. Ignorància, interès, cap mena de respecte pels altres, tot hi entra, res excusable ni disculpable. Les corrupcions, les corrupteles, els corruptes, els corruptibles, exemples. La coixesa del poder legislatiu i la mentalitat, el desastre a on estem instal·lats. Sempre pensar, aparentment, de voler viure dintre la llei, posar-la com a norma dogmàtica i d'autoritat per creure als que manen, siguin del signe que siguin, però, actuar instintivament, instintivament, genèricament, en els afers particulars cercant la solució per anar millor un mateix, per estalviar-se allò que ningú s'hauria d'estalviar, el que se'n diu saltar-se la llei, acomodar el món a la seva jungla, obviar l'hàbitat dels demés quan es salten les lleis i les normes de convivència que hom ha volgut, aparentment, defensar quan es veu afectat o les dicten superiors que també, molts, no pas tots, també se les adapten, o se les salten, per anar bé ells, fent-se l'orni i creure's víctimes de les pròpies víctimes que han creat ells mateixos.