I si alfuixa

Divendres 29 d'agost 2014

Quant tot es vol i no se sap què es vol, ni com es vol, ni de quina manera i s'activa l'instint de supervivència, de conversar més que de preservar, encara que no ho sembli, no vol dir el mateix, no s'està mai bé i la felicitat no és la companya de viatge. Miratges i no pas al desert. Espurnes i no pas al foc. Trets que no entendré mai, lluny de ser més o menys feliç o de viure més o menys bé. Incapacitat de saber trobar externament, del món que m'envolta, gent que realment sàpiga viure, em costa trobar-ne, com els amics de veritat, es poden comptar amb els dits d'una mà, el món personal i íntim una història molt particular, la meva, privada. Em refereixo al què observo, als comentaris que escolto, les petites confidències i la poca capacitat de sofriment en el sentit de trobar molt poca gent soferta, resilient, i sí d'excés patidora, els que no viuen ni deixen viure. Es preveia, es preveia, per canvis d'orientació productiva, un any confús a la feina. Previsions i supòsits. Expectatives amb major o menor grau d'incertesa. Només això i res que fes espantar. Comentaris generalitzats: ai, què passarà? Quan les coses comencen així, tots sabem com s'acaben. M'han dit. He sentit dir. Un home que ho sap del cert ... Visió negativa i castradora, el no valor del patiment, del no deixar viure, de l'emprenyar per fer viure emprenyat. Ara, a la feina, anem de bòlid, no atrapem, atabalament, cridòria, cansament i estrès. Val més així, per què i si afluixa? No estar mai contents i no saber què es vol, el que fa viure, el que passa volant i res s'aprofita, res es caça i poc es gaudeix. Em ve al cap que a l'escola hi ha verbs que no es deuen ensenyar. Un deu ser el verb entomar i ens han empudegat d'aquesta mena de visió moral cristiana del tot plegat fonamentada en els verbs patir, sofrir, compadir i perdonar de no sé pas què, si les actituds provinents del sofriment, del patiment i de la compassió gairebé són imperdonables pel simple fet que priven de la felicitat, de la plenitud i aboquen a una mena de vida molt allunyada de la gràcia.