En llengua mare de teta

Dissabte 30 d'agost 2014

La Cantina de Balenyà, el bar de l'estació, és un d'aquells llocs especials  que tenen caràcter, el seu, amb una empremta personal dels seus propietaris, la Mari i el Juan, que et fan adonar que, a més d'estar en un lloc de pas, de trànsit, hi ha el que no hi ha en molts llocs, una mena de valor afegit que provoca que t'agradi o et desagradi en igual mesura. Fugir de la mediocritat, de les conviccions i apostar no pas per la genialitat com tampoc per la insipidesa. Estil i decoració pròpies, el que m'agrada dels llocs on m'hi puc trobar bé. Fer-la petar amb el Juan, amb la Mari o el David, el fill, i apreciar que l'espai se l'han fet seu i ets quelcom més que un client. Andalusos catalanitzats. Visió molt interessant del país i dels moments històrics que ens toca viure. Palpar el que, a vegades, he parlat amb membres de l'assemblea i els costa de veure. Viure en una altra realitat. El que hom voldria i el que pot estar passant no és del tot coincident. Qüestionat per si aniria, el Juan, a la be baixa. Ni pensar-ho. No soy gilipollas, en llengua mare de teta. Quan els catalans em demostrin que els seus polítics són millors que els espanyol, m'ho rumiaré. No estic per anar a fer el paperina. Tampoc votaré si es fa la consulta i si els que voten estan a favor de la independència, no me n'aniré a Torredonjimeno. Em quedaré a Catalunya i seré català com en sóc ara. Com ell, més dels que ens pensem i no votaran, votaran, molts, sí sí i molt pocs, si voten, votaran no. Possibilitat d'error. És el que penso. El respecte de no pas una lliçó, més aviat d'una mostra de coherència reflexionada més enllà de que s'hi pugui estar d'acord o amb desacord.