Els toquen de mala manera.

Dijous 14 d'agost 2014

Tinc ganes de deixar de parlar de política. N'estic fart. Ara venen les diades de les definicions i de les no ambigüitats. La política, com l'anar a missa, trobes un bon sermó de tant en tant, els que només es creuen els convençuts. Difícil de convèncer a algú de nou. Res de nou. Pèrdua de temps. Sempre et diuen el mateix i el que hom vol sentir. No em val massa. Tothom ho sap i sé el que vull: optar a la independència per a convertir-me en la persona més apolítica que pugui ... què més em cal? Res. Viure, viure i viure els pocs anys que em quedin i desentendrem de les bajanades del Rigol, del Vila i de la Ortega. Me'n faig creus. Hi pot haver algú que es cregui que el gobierno autorizará la consulta separatista? Es veu que n'hi ha que s'ho volen creure, que porten molt arrelat això de creure a l'amo i l'haver de complir les lleis segons conveniències partidistes. També hi ha gent que creu amb Déu. Mentre no m'emprenyin i no em toquin el que no tindrien que tocar, com aquell. El problema és que emprenyen i toquen massa allò que no sona i que fa mal quan els toquen de mala manera.

Comentaris