Repòs i refugi

Divendres 8 d'agost 2014

M'estalvio baixar a la gespa de la piscina. Assegut una estona a la terrassa del cafè i prendré un cafè, el no sé pas quin d'avui. Llegiré una estona i trobaré a algú per fer-la petar. Segon dia de vacances completes. Refugi de nou en la lectura i en la música. A les sis del matí de peus a terra. Fresca molt agradosa i els gossos de la Montse a dos quarts de set han començat a bordar. Vacances que m'espantaven pel simple fet de no tenir masses plans. Convençut, sense estar-ne prèviament, que em deuria fer falta el que estic fent: reposar, que no vol dir descansar en el sentit més estricte del terme i, encara menys, desconnectar, un dels termes més estúpids i odiosos que pot arribar a concebre el meu imaginari. Reposar i esplaiar-me en la lectura del Doktor Faustus i amb la música d'Strauss i de Weil. Repòs i refugi en el voler saber sabent que poca cosa se sap, en allò que se'n sol dir cultura com a fugida de la barbàrie. També en parla en Mann i no l'hi manllevo. Necessitat de voler sortir del que es pot estar envoltat, d'aquesta mena de saber i no de voler enutjós. Voler seguir altres camins més fàcils, més gratificants i potser rematadament feliços sense cap mena d'esforç per arribar a ser allò que tampoc deu caldre per viure. No, no deu caldre, poc menys que un refugi, una fugida, de la barbàrie o de vés a saber què, de la vida o del dia a dia fet més o menys suportable. Una tria, com totes, legítima. S'hi està bé a la terrassa del club patí Vic amb tot de gent estesa a la gespa i remullant-se a la piscina. Ganes, unes altres, no pas les meves.