Colònies

Dijous 17 d'octubre 2013

A TV3 mini sèrie sobre olor de colònia de la Sílvia Alcàntara. En vaig veure els primers minuts per fer-me'n una idea. Em va agradar molt l'ambientació. No n'he vist més. Les quatre de la matinada és massa d'hora per quedar-se a veure la tele. Em cal descansar. Un problema que em fa perdre coses interessants. La novel.la la vaig llegir fa temps. Em va agradar més del que em pensava d'entrada. El valor que li dono està molt orientat en la temàtica. Sempre he tingut la sensació que la literatura ha plasmat més el món burgès, el de les classes mitjanes i el de la canallesca. El món obrer sempre he considerat que ha estat obviat, segurament pel poc interès que desperta el seu modus vivendis. Resulta més atractiva la riquesa, el cosmopolitisme i excita més la truculència dels barris baixos. Ara em venen al cap excepcions de novel.les de temàtica obrera: Germinal i la bèstia humana de Zola, el Metello i la crònica dels pobres amants de Pratolini i l'escanyapobres d'en Narcís Oller, segur que n'hi ha moltes més, les desconec o no hi ser atinar. Olor de colònia una perla d'un món que ha deixat d'existir que plasma un mentalitat perdurable amb formes i actituds diferents. De la vida a les colònies molt a discutir. La colònia més propera que he conegut ha estat la de Borgonyà al costat del Ter. Un sistema de vida que no comparteixo, va en contra de molts dels meus principis. He conegut gent que hi vivia, antics companys d'escola a Sant Miquel més que res. L'amo, deien, els hi pagava els estudis. Recordo que anaven, tots, molt mal guarnits. Quinze quilòmetres al nord de Vic, semblaven d'una altra època, se'ls veia contents i una mica acomplexats d'entrada, m'agradaria aclarir-ho. De fet, a la colònia, ho tenien tot resolt, feina, estudis si valies i et comprometies a treballar per l'amo i la fàbrica. Què més es volia? Un any o dos després d'acabar el batxillerat la fàbrica va tancar i la colònia va caure en la més profunda de les decadències. Allò devia ser el model de felicitat teòrica, una altra cosa el control, la xafarderia, l'ofeg, però si no n'eres conscient i t'adaptaves a viure en aquest món limitat i finit, eres raonablement feliç. Testimonis vius d'aquell món pretèrit ho recorden amb alegria i enyorança. Deu actuar el que se'n diu memòria selectiva. Sincerament no els hi envejo ni la feina, ni la seguretat, ni la seva felicitat.