Si fóra francès

Dimarts 22 d'octubre 2013

Som una colònia, no hi ha manera. De mà esquerra se'n té o no se'n té i mai se n'aprèn . En Mas foraster a ca seva. Demà una cimera que poca gent hauria sabut que es feia, ara ho sap tothom. Merder. Soroll. Cansament. Estic d'acord amb les afirmacions de l'Enric Lacalle del matí, a la ràdio, de les afirmacions només, del que pensa em temo molta divergència, deia que la situació política actual cansa, però, crec, que si fóra com ell la voldria, jo no hi estaria gens d'acord. Val més continuar amb el cansament. Cal una ruptura. Les ruptures, els divorcis, les absències són traumàtiques i els cal un dol. Ara convé trencar, els aclariments ja sobren i no servirien per res, com les perpetuacions i em faria por que no sigués altra cosa que una pura i simple claudicació. Quina merda això de ser espanyol i quina fatiga ser català, haver de viure reivindicant  a cada moment i a tota hora, esgotador. Cap sensibilitat, cap orella parada a l'altra banda, ni els intel.lectuals que es fan dir progressistes ... una tàpia sorda i poca cosa més. Estic al foc i, a vegades, m'agradaria caure a les brases. Ojalà fóra francès! Cap problema. Ara parlaria francès, m'hauria oblidat de la identitat catalana i estaria borratxo de grandeur. Tontet, alegret, descansat i un estat com Déu mana al darrera, no la merda d'estat de sainet que ens desempara i ens fa caure la cara de vergonya. A França hi vaig anar per primera vegada l'any setanta-u, encara era viu el que no hauria d'haver nascut mai. Perpinyà va ser el destí des de Llançà passant per Portbou i per Cerbere cap amunt amb un vuit-cents cinquanta de color vermell. Llavors tenia deu anys. Una aventura. El pare davant del Castellet i la mare el volia fer callar però no se'n va pas sortir: si el timbaler del Bruc en comptes de tocar el tambor s'hagués tocat els collons, jo ara seria francès ... cert, hauria estudiat, hauria estat europeu, ja no hauria parlat català i, potser, hauria viscut millor, almenys més lliure; però, a hores d'ara, m'estimo més continuant cansant-me fins a l'esgotament per aconseguir el que mai aconseguiria, segur, si fóra francès, essent espanyol ho tinc més fàcil, ves a saber, la llibertat del meu país i poder viure com el que sóc, com un collons de català. Sí, més m'ho estimo, va valdre més que el vailet toqués el timbal, collons!