Pana informàtica

Dijous 24 d'octubre 2013

Just quan anava a escriure em truca l'informàtic que em ve a reparar l'ordinador i ja el tenia a casa. Se'm va emportar la torre i fins ara no l'he tinguda. Feia falta. Impossibilitat de fer res amb rapidesa. Ara una altra història. Tot va bé i la vida comença a ser normal, ahir no ho va estar del tot. Trobem a faltar les noves tecnologies i un dia sense va bé, dos ja són massa. També és distret el dia que se'n va la llum i a sopar amb espelmes. Dos dies és un pèl massa. És veritat que pots fer, i fas altres coses; aprofites per sortir, per llegir i per escoltar aquella música mig escoltada de dotze a dues a Catalunya Música. Dues hores que canvio sempre d'emissora. La segona hora dels minoristes insofrible i els optimistes per a vomitar. Sóc d'una altra època o el meu sentit de l'humor és diferent; especial si que ho deu ser, moltes vegades m'ho fan saber. No suporto els excessos i els sentimentals encara menys, comèdia, i sóc ideològicament, massa, apassionat i tampoc deu ser bo ni massa suportable.