Sense gaires sacsejades

Diumenge 13 d'octubre 2013

No sé pas si m'hi acostumaria, però m'agradaria passar uns dies més a la Garrotxa. Sol, potser, sense família, ni la particular, ni la política, ni cap i, molt menys, amb multitud. Uns dies em podrien venir de gust, me n'afartaria com em solo afartar de tot. Al matí hem anat de visita a Santa Pau, un d'aquells pobles de pessebre, massa maco i de tan autèntic sembla que no ho sigui. El ritme de visita molt lent, lentíssim i poc extens. Església molt curiosa, romànica per fora i de molt mal gust per dins, sense cap estil definit, no l'he sabut trobar. Em sobta que a la Garrotxa tot sol ser molt tradicional pel que fa als gustos i les formes, tot molt arrelat a la terra i es passa, quan es toquen diners, a un tipus de gust dubtós que no ha estat capaç de treure's la crosta del terrós i sembla no haver tastat massa les noves tendències estètiques. Em solo preguntar si l'estètica i el gust és producte de l'educació i de la capacitat d'assimilació del món més enllà de la teva contrada. No renunciaria a voltar per aquests verals. Olot, i les seves mansions modernistes d'aquella burgesia hereva dels Vayreda a la vorera del carrer de Barcelona i el tarannà de poble gran que el fa un d'aquells llocs de vida grata, com Vic o Girona ... en tinc aquesta sensació. La realitat existencial una altra, demà a tornar-hi. Ja sóc a casa, es va fent fosc. Setmana de molts feina i de no haver de donar gràcies a ningú i no em fa mandra, cap mandra, ho entomo amb ganes. La vida de sempre sense gaires sacsejades.