Foraster

Dissabte 12 d'octubre 2.013

M'alegro que la manifestació hagi anat com hagi anat. M'adono que poques coses saben fer i comptar encara menys. La majoria, la silenciosa, i la que no ho és,  ja s'ha manifestat. No calen sofismes ni interpretacions maniquees de la realitat. La realitat és la que és. Hauria de ser lliure i moltes vegades interpreto que no ho és i m'enutge que els que ens volen titllar de poc lliberals no ho siguin, no ho han sigut mai i al final t'emboliquen de tal manera que no saps ni el que dius tu ni el que han dit ells, tot el que has dit va en contra seu i el seu argumentari sempre en contra teva, sigui cert o no, mai en contra seva. Complicat. No ens entenem. No hi ha manera. Fugir. Avui fora de casa, a la Garrotxa, entre Sant Joan de les Fonts i Castellfolit de la Roca. Solet, casa rural, temperatura fresca i agradosa. Escric fora a l'aire lliure l'esborrany en una taula de fusta de taulons. Avui al matí al poble a prendre cafè. Deixar la família una estona. M'agrada estar sol, fer la meva, m'és una necessitat vital, no cal tanta dependència. Cafè, molt bo per cert, al cafè les Fonts. Cafè de poble, però sense el pedigrí que els hi demano, massa modern. Sensació de sentir-me foraster. Et demanen, s'interessen, d'acord que hom s'hi posa bé, sóc receptiu, m'agrada interactivar d'entrada, me'n solo cansar de sortida i aviat. Tot s'acaba i, en realitat, poca cosa ens tenim a dir. Les relacions de cafè efímeres i superficials, a vegades també ho són les altres ... fins i tot les de llit. El que m'agrada d'aquests llocs, interactivitat, forma refinada de xafarderia, de trencar amb la rutina i veure qui arriba de nou ... a Barcelona, a Sabadell ... a Vic, per motius d'estirament, la interactivitat no actua i que actuï és grat d'entrada, allargar-ho massa deu ser molest, cap i a la fi no és tracta més de la curiositat que provoca un foraster.