En Puiglagulla

Dilluns 28 d'octubre 2013

El primer i el segon pilar de la república s'ensorren i el gobierno ho està fent francament bé. Que se n'ensorri primer un o l'altre, els és ben bé igual, primer la sanitat, primer l'educació, segon l'educació, segon la sanitat, tots dos alhora també va bé i ens hi foten la falca de la religió per aniquilar el tercer pilar, el de la societat laica i per erosionar el poc que ens queda de ciutadania, el quart pilar. Volença i cultura de súbdits malats i analfabets. Mala societat i mala gent qui ho vol. Depreciar el saber, la cultura, les lletres i les ciències. Voler-ho tot en mans d'uns quants, els d'antany, i, a més, de males maneres. Allunyat del què m'ha tocat viure en el meu entorn més proper, ara llunyà i desaparegut, la vella família. No he estat l'únic, per sort. Ara em ve al cap la figura d'en Puiglagulla, el pare de la Carme, un home de poca lletra, de molta vida i de més saviesa. Formava part del selecte club, com els meus avis, empesos a les tarteres de la vida per la necessitat i se'n van sortir. Gent forta. Se'ls va negar moltes coses, drets fonamentals, entre ells una bona sanitat, l'educació i el poder estudiar. Sempre els va quedar el regust de no haver après de lletra o d'haver-ne après poca. Admiraven els que en sabien i estaven orgullosos quan els seus fills i els seus néts prosperaven en el món de saber. Mai donaven la sensació que els passessin un fanal pel cul. Gent ferma. L'esforç i el sacrifici de la davallada per la tartera els reconfortava quan veien que els seus en treien profit. Un diumenge, sortint de l'Auditori de Barcelona, en Joel, el seu nét, tocava el violí a la  jove orquestra nacional de Catalunya. Interpretaven la primera de Mahler. Tota la colla a dinar a la Barceloneta i uns quants a prendre el sol a la platja havent dinat i ell i jo a passejar fins a les torres de la vil.la olímpica. M'agrada escoltar la gent gran. Respecte i possibilitat d'aprendre coses noves. Cofoi, molt content, es lamentava de l'absència sentida de la seva dona, hauria estat contenta com jo, deia. Dues filles mestres que saben de lletra, els néts amb estudis i dos músics. Valor del que t'han privat i content de que ho puguin aconseguir els teus i ara aquesta colla ens ho volen enderrocar, apunt darrer particular.