Perversió cúbica

Dimecres 23 d'octubre 2013

Si voleu que us digui la veritat, això de la llei Parot no ho acabo d'entendre i, si ho entenc, em costa constatar com l'estat espanyol pot arribar a ser tan arbitrari aplicant les lleis i sempre voler orientar les sentències als seus interessos sense la més mínima de les objectivitats. Segons he entès, a la meva manera, es tracta d'un mena de violació del dret penal. A Europa aquestes coses no es deixen passar, a Espanya tot si val. Els partits polítics majoritaris es culpabilitzen els uns als altres. Visió molt castellana del món. Egocentrisme. Fa l'efecte, a tota hora, que tot va a parar la mateix sac. Mateixa llengua, mateixa concepció del món, malgrat les divergències polítiques. Entenc a les víctimes del terrorisme i la seva reacció irada, tampoc sabria com reaccionaria si m'hagueren matat familiars i veiés l'assassí voltant pel carrer. És cert, però no deixa d'escandalitzar-me tenir la sensació que aquesta llei es va pensar més per penalitzar als terroristes que pels que realment fan por que voltin pels carrers. Els que em fan por són els violadors i els criminals patològics i entenc que a tots els mesuren igual. No ho veig clar. Els terroristes deixaran de matar si es soluciona el problema, els altres continuaran reincidint. Opinió personal. Seguint amb la mateixa dèria, també em costa tolerar que ministres feixistes vinculats al franquisme puguin viure tranquil.lament a ca seva. Imagina't si resulta difícil tolerar els crims i les violacions vinguin del cantó que vinguin. No es pot legislar per perpetuar la revenja i viure sempre amb la ràbia al cos per venjar una mort irreversible i no adonar-te que t'instrumentalitzen. S'ha de ser més intel.ligent. És necessari crear mecanismes perquè no torni a passar i proveir-se de mitjans per la reinserció i veig que no no serà el cas, i més pel que fa als possibles reincidents, cap mena de política, cap mena d'injecció de recursos econòmics de reinserció, cap. No es pot perdonar a mitges i cal dir les veritats, recordar i reparar. Això d'allargar condemnes resulta pervers, variar lleis a la teva conveniència encara ho és més i queixar-te quan els altres te les canvien i te les fan complir, perversió cúbica. Tot plegat molt espanyol, massa egoista i enganyós.