Petita impressió històrica

Dimarts 1 d'octubre 2013

Encara em volta pel cap el concert per l'Alzheimer de l'altra dia. Més que el concert la gent que hi havia. En Serrat, el ciutadà del món universal indefinit, com a cantant estrella, entre altres de menys significatius. Molta gent de la plana major del sector catalanista del PSC d'altres èpoques. La família Maragall com a amfitrions. Lògic. Catalanistes pretèrits representats pel president Pujol. Aquestes imatges, aquesta gent, em transporta a una època passada de la història, recent, però allunyada. Em fa l'efecte que hi ha gent que encara hi voldria viure, però se'ls ha passat l'arròs. Van ser temps feliços, els millors anys de la meva vida. Ara em fa viure una esperança, una altra manera d'entendre el món i la vida, no sé si millor. El que no puc arribar a capir si tot va ser una mena d'estafa o ens feren creure que vivíem al regne de xauxa, no ho sé, ja està fet i no cal tornar-hi. Van ser temps tan feliços com enganyosos, de prosperitat i de cofoisme, d'acontentament i de cert autoengany, de creure's que vivíem en un món i en realitat vivíem en un altre que sempre ha estat paralitzat i ha mirat els interessos, com ha passat sempre i passarà, dels de sempre, dels que manen. Ara la història sembla que vol passar full i obre noves il.lusions que acabaran com van començar, com il.lusions com va passar al setanta-nou i viurem de nou temps enganyosos i de cofoisme, però ja haurem passat pàgina, és el que compta. Una altra gent hi haurà, no la que hi havia al concert. Formen part del passat, de la història i tampoc sóc dels que considero que ho fessin del tot malament. Aquella gent em fan pensar en personatges d'una pel.licula de Visconti o els del temps retrobat de Proust. Tinc la sensació que són gent d'un món perdut, d'idees caduques, com ho eren les d'aquells vells aristòcrates combatents de la guerra del catorze que no es van adonar que s'anaven a jugar la vida de vells vividors i que els soldats que morien a les trinxeres amb ells van poder consolidar les bases no d'un món millor, però sí d'un món diferent i inconscients que van ser la clau que va obrir les portes del segle més mortífer de la història, de l'assoliment de la democràcia i de la societat del benestar. Cal tenir-ho en compte, crec. Petita impressió històrica.