Dos més dos sumen quatre

Divendres 25 d'octubre 2013

Em distreu i m'angunieja l'ampliació de l'edat de jubilació fins als setanta anys. Parotització de la vida laboral per part de gent que no deuen saber massa el què és treballar de valent. Sentència de mort encoberta, com a molt una mena de cadena perpètua. Impossible arribar a la jubilació i, si s'hi arriba, molt atrotinat. Feina massa dura. Sempre s'ha dit que dos més dos sumen quatre i els números són els números, faves comptades. És fàcil manipular-los. Sota el paraigües de la crisi i dels sis milions d'aturats tot s'hi aixopluga. No hi diners per a tot, ens fan creure, i en surten a cabassats per subvencions, per finançar partits, per rescatar bancs ... i poca cosa es diu de l'evasió fiscal, del diner negre, de l'economia submergida i massa és diu de la pobresa, de la malnutrició i potser no caldria parlar-ne tant, accions positives farien falta i no tan egoisme i afany acumulatiu. Les paraules sobren. Urgència. Qüestió de repartiment econòmic equitatiu a partir de les tasques i de les responsabilitats particulars. Dos més dos sumen quatre, però si uns en tenen tres noranta nou i la resta només el zero coma u, malament rai. Sembla ser que la minoria no som res més que víctimes sentenciades, ens les quals m'hi compto i no ho trobo just, gota ...