Esqueles

Dissabte 19 d'octubre 2013

A les botigues i als cafès de poble i de barri, als  ateneus, als casinos, a les seus dels clubs esportius ... sovinteja que es plantin esqueles o es deixin a sobre el taulell. No me les he mirat mai gaire i, si ho faig, és perquè no ho puc evitar, sol ser que me la trobo palplantada davant dels morros i me la miro sense massa interès. Em costa entendre com hi ha gent que s'hi abraona i donen mostres d'una mena de necrofília gairebé malaltissa on suren penalitats envers el mort realment patètiques i falses. Normalment solen ser els més temerosos a la mort i propensos a fer-ne un espectacle, molts de poca vida activa, de vida insulsa i rutinària, molts creients de conveniència, altres ho són de convicció i, aquests, encara els entenc menys; el problema de la mort, si creuen de veritat, l'haurien de tenir resolt des del dia de la concepció. La mort allibera i els transporta a un món millor i més plaent on el patiment, el dolor i el mal no existeixen, sempre que hagin fet el bé a la terra. Llavors deuen venir els que pensen com jo, ja ens arribarà el dia, que tardi, sabent que la mort comença a partir del primer segon des de la naixença. Un bon dia s'acaba tot, foscor absoluta, res de res i, amb una mica de sort, el teu nom surt en una esquela i tothom es pregunta de què et deus haver mort i content si parlen bé de tu i, si no ho fan, merda pels vius. Temor relatiu al traspàs, sols desig d'evitar sofriments fisiològics innecessaris. Dissertació particular d'estar per casa amb espardenyes i roba còmoda i tot arran d'una esquela de fa una setmana al taulell de ca l'Aguilar de Sant Miquel de Balenyà, on es referenciava la mort d'una dona del poble de cinquanta tres anys, morta de càncer, amb marit i fills, un de petit. Planys i condols, alguns potser sentits, altres d'amaniment, per part dels que l'havien conegut i els que no, la trobaven massa jove. Lògic. Em costa entendre-ho del tot. Suport als vius, pels morts records i millor arribar a vell, de vell enllà les tenebres i darrera posta de sol.

Comentaris