Esperpèntic

Dimecres 9 d'octubre 2013

Avui al Congreso espectacle legítim i esperpèntic. Unes dones avortistes semi despullades reclamant la sacramentalitat de l'avortament. Lamentable que encara estiguem debatent coses com aquesta. No entro en debats si avortament sí o avortament no. Ho considero una qüestió molt personal i de molt complicada, complicadíssima, resolució. Cada cas és particular i és un món. Un ministre com en Ruíz Gallardón, el pitjor de tots del Partido Popular, no ens enganyem, gendre de l'Utrera Molina, ministre de Franco que va signar la sentència de mort d'en Puig Antich, i que pot viure tranquil.lament a casa seva, no és ningú per impulsar una llei d'aquesta mena. Aquesta gent no tenen cap tipus d'autoritat moral de cap mena, no ho sento, ho penso així. Defensen la vida des de la concepció i no els importaria escapçar-la quan algú va en contra dels seus dictats. Em provoquen angúnia. L'avortament, com l'eutanàsia, a disposició del lliure arbitri i només ens cal fomentar l'educació, sí, l'educació, no la prohibició i la penalització com fan ells. Prohibir i penalitzar és feina de ments estretes i covardes. Educar de ments més àmplies. D'avortaments, com de gent gran que un bon dia es moren sobtadament, en continuaran havent, no cal ser cec, el que passarà és que les que s'ho puguin permetre faran veure que se'n van un cap de setmana a Londres o a Amsterdam, com passava als temps que en Gallardón i el seu sogre deuen enyorar, i tot es taparà amb mentides, amb mitges veritats, amb silencis i, això sí, amb el pare confessor al darrera que ho perdonarà amb poca penitència ben remunerada. Les pobres que no tenen en què pagar-se les misses, les barjaules, les de mala vida ... a avortar al lloc més sòrdid i clandestí del xinès o d'on sigui. No els entenc. M'estendria massa. Hipòcrites.