Hi ha dies ...

Dijous 10 d'octubre 2013

Hi ha dies que no em ve de gust fer res i em nego a seure al sofà, m'adormo i em poso de mal lluna. Escric al bloc, m'ho agafo com el diari de la meva realitat. No hi ha gaire més del que escric. M'agradaria tenir més coses a dir i sóc conscient que en solo dir més dels que s'acostumen a dir. Joc de paraules, sembla un embarbussament. La Berta ja té el carnet de conduir, una feina més acabada. A la feina més feina, la gent més cansada i menys temerosa. Ja hi va haver una víctima, un immigrant; els altres a respirar i de més humor. Supervivència. Em decepciona. Humà massa humà i costa determinar quins són els límits de tot plegat, de la solidaritat i del bé comú, és gairebé impossible. Tothom a la seva. No sóc ningú per a donar lliçons. Quan tot va bé, tothom molt amic, quan et poden prendre el pa, el més amic es pot transformar en un esser mesquí i el menys amic et pot sorprendre gratament. Certa lògica. Qüestió de límits tolerables. Tothom al seu lloc i jo el primer. Ha estat un temps breu i d'intens bombardeig. No passa res, és comprensible i superable, sempre passa i ha passat. El temps ho cura tot, diuen. Hi ha dies ... aquests ... que et fan adonar de qui val la pena i de qui val el que val. Tots tenim un valor, el nostre. Valoracions compartides i, espero, recíproques, Anar en peus de plom. Recels. Ja s'ho val. Sortosament no he pas descobert l'essència de la pastanaga ... com el riu ... tot flueix, passa i retorna. Dia de vagància.