Urbanita

Dimarts 29 d'octubre 2013

Definitivament això de pujar muntanyes i anar d'excursió no està fet per mi. No em desagrada, però sóc dels que no prendré cap iniciativa per a llençar-me a explorar paratges naturals o anar a indagar qualsevol sender amagat a la vall. Si m'hi portem, o m'hi fan anar, seguiré i procuraré gaudir-ne. M'està molt bé anar-hi un cop de tant en tant, però cada setmana, em cansaria, ja s'ho faran. M'estimo més anar a Barcelona, la veritat. Urbanita, com els pares. Les ciutats m'agraden i em sol agradar estar reclòs dins espais finits controlables i agradables. L'aire lliure em talla i el sol em crema. A la muntanya massa espai, no el puc apamar, m'estressa, no hi puc fer més. Diumenge vàrem anar a Sant Pere de Casserres des del parador de Sau. Vistes espectaculars del pantà. El campanar de Sant Romà gairebé ni es veu, només en surt la punta. Enfilar pel sender, una derivació del GR gros, com les cabres, perfilant vistes dels meandres del Ter, es comencen a recargolar a la vora de Roda i s'aboquen a la vall anegada de Sant Romà. Fauna fluvial de gavines, de gavians, de bernats pescaires i ànecs, els peixos no els veig ni els conec. El paisatge resulta espectacular, els estimballs també, el pantà molt ple i al Ter hi baixa molta aigua. El monestir restaurat amb polèmica, producte dels nous temps i amb les noves tendències arquitectòniques on, normalment, el rigor artístic és prescindible i el que es considera més és l'efectisme de gust dubtós. L'opció personal està en el dubte. Criteri propi. Manament de polítics grimpadors i de consciència cultural poc delegadora i recopiladora d'informacions tendencioses i partidistes, receptors de subvencions i de comissions, les de servei vull dir, per executar obres i projectes que, moltes vegades, no acaben de la millor manera. Els arquitectes i els historiadors de l'art, els que hi entenen i tenen criteri, en segon pla. M'ho puc arribar a imaginar, es va com es va i anem com anem. El monestir queda bonic, està net i endreçat. Fa el seu efecte, estava molt deteriorat, feia llàstima. Sembla ser i és romànic. Sabut. L'estructura i l'estil intacte, no s'enganya a ningú, el sàpiga distingir o no, i les llicències poden passar per alt, fins i tot es poden trobar atinades. Potser no és necessari un excés de rigor. Potser per algú. No sóc algú. A la tarda estirat al sofà: els ull d'Eva per TV3, va estar bé. No em vaig adormir. Estrany i eren noruecs, imagina't.