Per què?

Dimecres 2 d'octubre 2013

Alfons Cornella sol parlar d'estrès informatiu, d'intoxicació per massa informació. Deu ser el que m'està passant darrerament. Avui en Duran de víctima, de propagandista de la cultura de la por i de tergiversador, no sé si per ignorància o per mala fe, de la història, tot al matí de la Terribas. Quina angunia això de defensar sempre els interessos d'una casta molt concreta. Una altra notícia també m'ha intoxicat. Per què la candidatura d'unitat popular i esquerra republicana de Catalunya han de voler incloure l'Arnaldo Otegi a la comissió del dret a decidir com a assessor encara que ho faci per escrit? Juro que no ho entenc i no ho comparteixo. La manera de fer política de les candidatures d'unitat popular, apart de la simpatia que puc mostrar pel seu tarannà independentista, no en sóc gaire entusiasta. Deu ser que no entenc massa com funciona el sistema assembleari, sempre em queden els dubtes que tot acabarà en lideratges dubtosos i de poc fiar. Els d'esquerra republicana no passen de ser una colla d'ingenus i quan algú vol aspirar a governar, no se li poden consentir certes relliscades. Admetre aquest senyor, veient com està la situació, al meu entendre,  trobo que s'ho podien ben estalviar, no calia. S'empatollen. Ara no toca barrejar els bascos i, en extensió, els països catalans en el nostre procés sobiranista. Nosaltres a la nostra, els altres ja s'ho faran. Ja ens els trobarem quan siguem independents i, si ens demanen consell, els aconsellarem si ens convé o ens interessa; serem un estat i haurem d'actuar com a tal. No tinc res contra l'Otegi, més aviat em cau simpàtic, però no entenc el per què de voler que hi sigui. No es pot ser tan burro. No cal buscar polèmica o on no n'hi hauria d'haver. S'ha de ser més intel.ligent, crec. No es pot fer el joc als castellans. Són una mena de gent que només es mereixen una cossa al cul ben donada. Que facin la seva. Res més. No ens cal donar carnassa als que només ens volen mal. Els bascos al nostre procés no hi han de fer res. Són el poble menys solidari del Reino, no ens enganyem i el seu procés ha estat i és un altre, res a veure amb el nostre. Masses víctimes no disculpades, res de pacífic i on sembla no ha abundat mai gaire la llibertat, ni la política ni la d'expressió. Tothom callava i temo que era per por. Una manera galdosa de viure deuria ser. L'Otegi, ens caigui més o menys bé, forma part d'aquella realitat i d'aquell camí, ningú ho pot negar. No ha estat un botxí, ni és un terrorista, però és probable que els hagi encobert. A vegades no sé qui és pitjor, el que tira la pedra o el que consent que un altre la tiri. Penso així, no hi puc fer més i entenc que cerqui la llibertat del seu poble com jo cerco la del meu. Jo no l'afegiria ni l'hauria proposat. No ens calen ni víctimes ni màrtirs. No es pot ser tan ingenu. El que dic pot agradar o no, però ho penso així.