El mínim denominador comú

Dimarts 8 d'octubre 2013

Pels que no sàpiguen massa de mitologia els hi aconsello llegir el mite de Sisif. Els catalans semblem sisifs eterns. Tanta por, tant de patiment, per què? per continuar essent el que som, una colla d'espanyols? No calen esforços innecessaris de voler fer entendre res i carregar sempre, una i altra vegada, la mateixa pedra sí, al cap i a la fi, tornarà a caure rostos avall. L'altre dia el happy flowers d'en Joan Herrera, deia que no entenia massa el que Espanya està fent amb Catalunya. Considerava que estava premeditat i que actuaven sabent el que fan des d'allà. Jo, com l'avi Pere, el pare de la mare, penso que als castellans se'ls ha de deixar fer, s'estavellen sols. Qüestió de ser llest o de ser burro, res a veure amb la intel.ligència, capacitat de saber seduir, de saber englobar i aglutinar a tothom amb les seves diferències i capacitat de saber trobar el mínim denominador comú. Nosaltres en sabem, ells no en tenen ni idea i es pensen que en saben. Ja s'ho faran.