Objectivament partidista

Diumenge 20 d'octubre 2013

M'agradaria que m'expliquessin les coses bé, però m'adono que és impossible. Tot, conceptes, definicions, ideologies, començant per les pròpies i personals, pren un caire partidista i de dubtosa objectivitat. En política i en economia, ja no parlem dels esports, la parcialitat es dispara. És obvi que els polítics menteixen i ho saben. Avui en dia el nivell és baix, no sé discernir si sempre ha estat així. Només, a tall d'exemple, escoltar a la Joana Ortega o en Pere Navarro, t'adones del poc argumentari i de la poca consistència que mostren i la quantitat de vegades que fan servir la paraula escolti. Pobresa dialèctica. Reiteració. Tampoc em vull descuidar de la pobresa subliminar del discurs d'en Quim Arrufat, bastant lamentable com a orador. Se'ls ha d'exigir més, molt més. Quan entrevisten als polítics i a segons quins economistes, els entrevistadors saben que, en certa manera, els menteixen, o, com a molt, se'ls pot concedir la bula que parlin d'un món imaginari i que se'l creuen real allunyat de la realitat social existent. Potser passa això, com tampoc es lícit afirmar, com va fer el senyor Jaume Malet, cap de la cambra de comerç dels Estats Units a Espanya, català d'aquells que valdria més que no ho fóra, parlant de les desubicacions de les multinacionals nord americanes a Catalunya en cas d'independència. Resulta que aquest senyor no és altra cosa que simpatitzant de les FAES i amic de l'Aznar. Credibilitat cent per cent dubtosa. L'endemà li revocaren tot el seu argumentari. No és veritat com tampoc pot arribar a ser mentida del tot. Partidisme. Voldria saber la veritat i, encara que la sabés, em temo que continuaria intentant ser el més objectivament partidista.

Comentaris