Poc grat de viure

Divendres 4 d'octubre 2013

En Cornella m'agrada i, moltes vegades, li dono la raó, o estem intoxicats o ens hem tornat bojos. Avui tiraré de tòpics i de prejudicis, però se me'n fot, a vegades cal fer-ho, tinguis o no tinguis raó. Volen proposar en Putin al Nobel de la pau. Dec ser idiota. Em quedo com de pasta de moniato. No m'ho crec, deu ser una broma. Aquesta notícia em remet a dir que dels llocs que he estat, n'hi ha dos que no m'agradaria gens viure-hi, als altres hi podria viure tranquil·lament. Em costaria molt, però molt, viure a Euskadi i a Rússia. Llocs pocs grats de viure per diferents motius. A Rússia per la fredor, per la manca d'esperit i una sensació estranya poc acollidora. País a on hi manca la democràcia i on la llibertat és precària històricament i per tradició. La tristor endèmica, un xic està bé, per Nadal, massa esborrona i encalla. A Rússia em mancaria el sol i la llum que li cal a la persona feta a viure en el mon llatí mediterrani de terra endins. A Euskadi no hi viuria per la intransigència i pel tarannà mateix de la societat. Molta gallardia, molta força, molts collons, molt de tot ... però en el fons no és altra cosa que una societat matriarcal, primitiva i primària, amb matisos, i molts, tiro de tòpics, ho deixo clar ... una societat manada per dones que no són precisament feministes, dones que deixen fer d'homes als homes i homes que no s'adonen que elles ho manegen tot. Societat de gent molt amable que em van tractar molt bé perquè era català, ho agreixo de tot cor, però no em va agradar gens ni mica el seu modus vivendi, però això no vol dir que no hi vulgui tornar. Em sobra la seva cultura de la força, de l'alarde, dels esforços innecessaris, del menjar com a fita més enllà de la subsistència i em va sorprendre, ingratament, molt ingratament, la mancança de llibreries a Bilbo i a Donosti i, les poques que hi havien, la majoria de llibres que hi havia eren de cuina. A Rússia, les que hi havien salivera i bavalles a terra, una a la Nevsky increïble, a Moscou una a tocar l'altre, com aquell qui diu, bé, tot en ciríl·lic, a fotre's, no entenc res, és el meu problema, no el seu. Sales de concert arreu i amb repertoris per treure's el barret. Només impressions personals, potser errònies i carregades de prejudicis o poca cosa a veure amb la realitat, no ho sé. Els viatges em serveixen per imaginar-me una realitat, visionar i treure les pròpies conclusions, les meves tronades.