No ho suportaria

Dijous 31 d'octubre 2013

Les retallades que han patit les institucions públiques i privades vinculades al tercer sector social es veuran reduïdes un vint-i-cinc per cent aquest any sumat al trenta-cinc de l'any passat. Som a tots sants. Com en Brecht, la mort no cal que sigui física, pot arribar de moltes maneres. Sartre parlava de la mort de l'ànima. Existencialisme. Cada dia en sóc més. Dec fer una mena de regressió en el temps. Certa autodestrucció. No és positiva. També sóc dels que penso com Primo Levi, cal superar aquesta etapa històrica per a desemmascar a tots els cretins que ens han portat aquí i poder testimoniar. Levi va estar a Auschwitz. Les associacions caritatives de caire cristià finançades per particulars, per aportacions d'empreses, sobretot les alimentàries que hi aporten sobrants o productes apunt de caducar invendibles o de caducitat no problemàtica, es veuen desbordades de necessitats i els manquen recursos de tota mena. Un drama social. Els rics, cada dia més rics. Un precari funcionament social. No ho suporto, no sé a on acabaré, però acabar a la beneficència, no ho suportaria. Quan les coses van malament, està bé que tothom hi posi el coll, tots, i no sempre els mateixos, no és cap plantejament revolucionari ni res; acumulació d'uns i beneficència pels altres i, si és cristiana, insuportable del tot. Em desagrada, i molt, i no els culpo, de cap de les maneres, ho fan, crec, molts d'ells, de bona fe, que una colla de voluntaris i voluntàries generalment benestants i amb les seves necessitats cobertes  i la dels seus em vinguessin a péixer les sopes. No ho suportaria. Orgull malentès o el que ens falta a tots plegat per plantar cara. Dèries de cap de setmana dels morts, dels absents.